14. Barcelona

Per Aliança Catalana, Barcelona continua sent la capital de Catalunya. El nostre cap i casal té forts actius per tornar a esdevenir una ciutat vibrant i creativa, una ciutat emprenedora i pròspera, una ciutat del futur.

Barcelona ja fa més de mil anys que ha exercit la capitalitat de la nostra nació. Amb els pas del temps, els diversos comtes catalans van reconèixer el Comte de Barcelona com el seu senyor. La nostra capital ha viscut moments d’esplendor i prosperitat així com moments de crisi; temps de domini mediterrani i èpoques d’empobriment. El model començat amb els Jocs Olímpics del 1992 va ser clau per obrir la ciutat a la mar, reformar-la i convertir-la en una urbs de primer nivell. 

Ara bé, ja fa més de 30 anys d’aquell esdeveniment olímpic i la nostra capital ha de repensar-se, ha de dissenyar un nou pla. Ara com ara, Barcelona és una ciutat on el català recula a tot arreu a causa de l’arribada massiva d’immigrants. És una metròpoli gran, però amb molts problemes: l’atur augmenta, molts joves no poden adquirir un habitatge, la connexió amb la resta del país es fa pesada i enrevessada, tant pels embussos als accessos principals com pels caòtics trens de rodalies: la nostra capital gira l’esquena als milers de catalans que cada dia han d’entrar-hi per motius laborals o que s’hi han de moure en un transport públic que, en molts casos, està infestat d’incivisme i delinqüència. Endemés, també patim la degradació de molts barris a causa de la brutícia, els grafits, els lladres i els manters. 

Per tant, no és estrany que la nostra capital expulsi la classe mitjana catalana. Els catalans se’n van d’una ciutat descatalanitzada, insegura jurídicament i física, empobrida i mal connectada. L’herència d’Ada Colau ha deixat una ciutat degradada, que fuig del deure i orgull d’exercir el paper de capital de Catalunya. Per revertir tot això, Aliança Catalana proposa un pla per millorar els accessos i el transport públic a Barcelona. El govern municipal ha de ser conscient i assumir sense excuses la responsabilitat de governar la capital del país. A més, endurirem la normativa i les penes contra l’incivisme. Farem polítiques de neteja ambicioses per a aconseguir una ciutat neta i sense grafits.  Atraurem la inversió mitjançant avantatges i beneficis fiscals. Incentivarem la construcció de nous habitatges de qualitat i posarem facilitats als inversors que volen comprar o reformar pisos per posar-los al mercat del lloguer. A més a més, per facilitar l’accés a l’habitatge dels més joves, eliminarem l’Impost sobre Transmissions Patrimonials en la compra del primer habitatge i el reduirem en la resta de casos. Els preus prohibitius del lloguer no s’eviten limitant-los amb lleis que només provoquen reducció d’oferta, economia submergida i conseqüents pujades de preus, sinó augmentant-ne l’oferta i oferint seguretat jurídica als propietaris. Per aquest motiu, tombarem la llei de limitació de preus del lloguer. 

A més a més, volem una ciutat orgullosa d’ella mateixa, que sigui una capital conscient del valor del seu patrimoni arquitectònic. Per tot això, promourem la monumentalització i la reforma de les zones emblemàtiques de la ciutat. Volem que es tingui cura dels parcs, jardins, edificis, carrers, entrades i sortides del metro i siguin un tret distintiu. Promourem reconstruir o reformar edificis perduts com, per exemple, els edificis de les Exposicions del 1929 i 1888. La nostra capital ha de ser un mirall de tota la Nació i ha de ser el nostre aparador al món.