26. Unió Europea

Nosaltres, els catalans, som fills d’aparicions i desaparicions d’imperis i cultures. Som hereus del llegat grecoromà i de la moral judeocristiana. Vam viure l’arribada dels germànics que van enfonsar l’Imperi, però que van mantenir el Cristianisme i la cultura de Roma i, finalment, com a súbdits dels visigots, vam contemplar la nostra terra envaïda per les poderoses tropes islàmiques que cercaven la subjugació total del continent europeu. 

En aquells temps de resistència, ara fa més de mil anys, Catalunya va néixer com un seguit de comtats de frontera, com un dic de contenció ideat per l’emperador Carlemany per garantir la independència i la llibertat dels estats europeus i l’imperi carolingi. Vam començar el nostre camí, doncs, com un escut d’Europa per salvaguardar el llegat d’Occident que tant perillava durant l’alta edat mitjana. 

La nostra identitat neix profundament lligada a Europa. Podríem dir, de fet, que els catalans som europeistes de primera hora. Ens considerem europeus amb distintiu català. 

A més de motius identitaris, Catalunya té poderosos interessos econòmics a la Unió Europea. Som una nació comercial i fortament exportadora. L’any 2024, el 26,2% de les exportacions de tota Espanya les van fer empreses catalanes. De fet, vam superar els 100.000 milions d’euros en exportacions i, d’aquests, el 61,6% va ser cap a països de la zona euro. 

Les relacions de Catalunya amb la UE, com les de tot estat europeu, han d’anar guiades pel pragmatisme i l’interès nacional. Per una banda, considerem els forts interessos comercials que tenim amb els països de la Unió. Per altra banda, no caiem en l’europeisme banal i buròcrata. Hem de posar sobre la taula que Catalunya és un aportador net a Brussel·les. A diferència d’Espanya, nosaltres aportem més del que rebem en fons europeus. Per tot això, ponderarem cada decisió de la UE a partir d’allò que més ens beneficiï en cada moment: No tenim amics, tenim interessos.