33. Pesca 

El Mediterrani, amb la seva rica biodiversitat i la seva importància històrica i cultural, és una regió crucial per a la pesca i les comunitats costaneres. No obstant això, aquesta zona també s'enfronta a una sèrie de desafiaments en el maneig dels seus recursos marins. Aquest document té com a objectiu analitzar a fons la problemàtica de la pesca al Mediterrani i proposar solucions concretes per afrontar els reptes actuals.

 1. Desequilibri i esgotament de les poblacions de peixos:

El desequilibri pesquer és un problema persistent al Mediterrani. Quan les poblacions de peixos es desequilibren o es troben en perill d'esgotament a causa d'espècies protegides, com pot ser el cas de la tonyina i altres depredadors marins, es plantegen diversos desafiaments i possibles impactes. Les espècies protegides poden competir amb altres espècies de peixos per recursos com ara aliment, espai i refugi. Això pot causar una disminució en les poblacions d'altres peixos, creant desequilibris en l'ecosistema marí. Els depredadors protegits poden desenvolupar un paper crucial en les cadenes alimentàries marines. La seva sobreabundància està desestabilitzant les relacions entre les diferents espècies i afectar negativament l'equilibri dels ecosistemes marins. Això té un impacte en la pesca artesanal, ja que les espècies  protegides com la tonyina són depredadors importants per a espècies comercials, la seva sobreabundància pot reduir les poblacions d'aquestes espècies i afectar negativament les activitats pesqueres. S’han d’implementar polítiques de gestió pesquera que tinguin en compte la presència i l'impacte de les espècies protegides en les poblacions de peixos objectiu. Això ha de permetre la modificació de la regulació de les captures d'espècies protegides. Si no és fica remei a aquesta problemàtica, no només posa en perill la biodiversitat marina, sinó que també afecta la subsistència de les comunitats pesqueres i la viabilitat econòmica del sector. La flota pesquera, s'ha reduït un 50% en els últims anys en algunes poblacions. En aquest sentit, és important tenir en compte les perspectives i les experiències dels pescadors en les discussions sobre la gestió pesquera per assegurar un enfocament equilibrat i sostenible.

2. Pesca il·legal, no declarada i no reglamentada (INDNR): 

Lapesca INDNR és una amenaça greu per a la sostenibilitat de la pesca al Mediterrani. Les pràctiques de pesca il·legal són difícils de detectar i controlar, posant en perill els esforços de conservació i maneig dels recursos marins. És crucial implementar mesures efectives de vigilància i complir estrictament amb les regulacions pesqueres per combatre aquesta problemàtica, ja que aquesta amenaça pot comportar:

-Impacte ambiental: Aquesta activitat pot causar danys significatius als ecosistemes marins, ja que sovint es realitza sense considerar les pràctiques de pesca sostenible.

-Explotació excessiva de les poblacions de peixos: La pesca INDNR pot contribuir a l'esgotament de les poblacions de peixos al pescar sense control, sense seguir les quotes de pesca i sense respectar les temporades de veda. Això pot posar en perill la supervivència de les espècies de peixos i desestabilitzar tot l'ecosistema marí.

-Impacte econòmic: La pesca INDNR també té un impacte negatiu en l'economia, ja que crea una competència deslleial per als pescadors que compleixen les regulacions.

-Inseguretat alimentària: La pesca INDNR pot minvar les poblacions de peixos que són una font crucial d'alimentació per a moltes de persones del nostre país i de la seguretat alimentària.

3. Canvi climàtic i acidificació dels oceans:

El Mediterrani està experimentant canvis significatius a causa del canvi climàtic, inclosos l'augment de les temperatures de l'aigua i l'acidificació dels oceans. Aquests canvis tenen un impacte directe sobre les poblacions de peixos i altres organismes marins, afectant la seva distribució, reproducció i supervivència. És imperatiu adoptar mesures d'adaptació i mitigació per abordar aquests reptes. Tenir en compte els efectes del canvi climàtic en la gestió pesquera i adaptar les pràctiques i les polítiques en conseqüència. Això pot incloure la revisió dels protocols pertinents de pesca i les mesures de conservació en funció dels canvis en la distribució i l'abundància de les espècies causats pel canvi climàtic. Invertir en investigació científica per comprendre millor els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes marins del Mediterrani i desenvolupar solucions innovadores per fer front als reptes associats. Això pot incloure la implementació de programes de seguiment de llarg termini, la col·laboració entre científics i pescadors per recopilar dades i el desenvolupament de tecnologies sostenibles de pesca.

4. Pèrdua d'hàbitats litorals:

La urbanització descontrolada de les zones litorals i el desenvolupament d'infraestructures portuàries i turístiques han provocat la degradació i la pèrdua d'hàbitats crítics per a les espècies marines i les zones de cria. Això ha impactat negativament en la biodiversitat marina i en la capacitat de les poblacions de peixos per reproduir-se i créixer.

Per lluitar contra la perduda d'hàbitats litorals, s’han adoptar diverses mesures que aborden les causes principals d'aquesta problemàtica i promoguin la conservació dels ecosistemes litorals com:

-Establir zones protegides i àrees de gestió integrada de les zones litorals per a preservar els hàbitats naturals i limitar el desenvolupament urbà i industrial en zones sensibles. Això pot incloure la identificació de zones de conservació prioritàries i la implementació de regulacions que limitin les activitats humanes en aquestes àrees.

-Desenvolupar programes de restauració d'hàbitats litorals per recuperar els ecosistemes degradats i augmentar la seva resiliència als impactes ambientals. Això pot implicar la replantació de vegetació litoral com ara manglars i dunes de sorra, la restauració de praderies d'algues marines i la recuperació de zones humides costaneres.

- Implementar pràctiques de gestió sostenible del litoral que protegeixin els hàbitats costaners i minimitzin els impactes de les activitats humanes. Això pot incloure la regulació de l'ús del sòl litoral, la promoció de pràctiques de construcció sostenibles i la implementació de mesures de prevenció de l'erosió costanera com ara les barreres naturals i els sistemes de protecció litoral.

-Promoure la conscienciació sobre la importància dels hàbitats litorals i els serveis ecosistèmics que proporcionen, com ara la protecció de la costa contra les tempestes, la filtració de contaminants i el suport a la biodiversitat marina. Això pot incloure programes educatius a les escoles, campanyes de sensibilització pública i la implicació de la comunitat en activitats de conservació.

-Fomentar la col·laboració entre els governs i la comunitat pesquera per a desenvolupar estratègies integrades de conservació dels hàbitats litorals.

Mitjançant aquestes mesures integrades i coordinades, es pot contribuir a preservar la riquesa i la funcionalitat dels hàbitats litorals, protegint-los de la degradació i promocionant-ne la recuperació i la resiliència als canvis ambientals.

5. Contaminació marina:

La contaminació causada per plàstics, nutrients agrícoles, substàncies químiques i altres contaminants ha augmentat en el Mediterrani, afectant la salut dels ecosistemes marins i la seguretat dels productes pesquers. La ingestió de microplàstics per part dels peixos i altres organismes marins pot tenir conseqüències negatives per a la cadena alimentària i la salut humana.

La contaminació maria també està causada per l'aigua que flueix des de terra fins al mar, coneguda com a escorrentia superficial, és una preocupació significativa. Aquesta escorrentia pot transportar una gran varietat de contaminants, incloent-hi nutrients agrícoles, pesticides, residus urbans, oli de vehicles i altres contaminants químics. Per abordar aquesta qüestió, es podrien adoptar les següents mesures:

• Gestió de conques hidrogràfiques: Implementar programes de gestió de conques hidrogràfiques per controlar la contaminació en la font. Això pot incloure la instal·lació de mesures de control de l'erosió, com ara barreres vegetals i sistemes de retenció d'aigua, així com pràctiques agrícoles sostenibles per reduir la pèrdua de nutrients i pesticides als cursos d'aigua.

• Desenvolupar i mantenir infraestructures verdes com ara zones humides, ribassos naturals i corredors fluvials restaurats per filtrar i depurar l'aigua de l'escorrentia superficial abans que arribi al mar. Aquestes infraestructures poden actuar com a barreres naturals que capturen contaminants i milloren la qualitat de l'aigua.

• Implementar programes de gestió de residus urbans que redueixin la quantitat de residus i contaminants que arriben als cursos d'aigua i, finalment, al mar. Això pot incloure la millora de la infraestructura de gestió de residus, la promoció del reciclatge i la reutilització, i la conscienciació pública sobre la importància de reduir la generació de residus.

• Promoure la conscienciació sobre la importància de la gestió de l'escorrentia superficial i els seus efectes sobre la contaminació marina. Això pot incloure programes educatius a les escoles, campanyes de sensibilització pública i la implicació de la comunitat en activitats de neteja de rius i platges.

6. Conflictes entre la pesca artesanal i la pesca industrial:

La competència entre la pesca artesanal, que tradicionalment ha estat una font de subsistència per a moltes comunitats costaneres, i la pesca industrial, que utilitza tècniques més intensives i tecnificades, pot crear tensions i conflictes socials. És important trobar un equilibri entre aquestes dues formes de pesca per garantir la sostenibilitat dels recursos pesquers i el benestar de les comunitats locals. Aquest equilibri, no ha de ser entre pescadors, ha de ser l'administració la que el trobi per a no es perjudiqui a ningú, implementant sistemes de gestió de l'accés a les zones de pesca que considerin les diferents necessitats i capacitat de cada sector. Això pot incloure l'establiment de quotes de pesca per a cada sector basades en criteris biològics, socials i econòmics, i l'adopció de mesures per evitar la concentració excessiva de drets de pesca en poques mans.

Involucrar els pescadors artesanals i industrials en el procés de presa de decisions és crucial per comprendre les seves necessitats i preocupacions i per identificar solucions consensuades. La creació de fòrums de diàleg i la celebració de reunions regulars entre les parts interessades poden facilitar la col·laboració i la resolució de conflictes, però on cada tipus de pesca, tingui el mateix pes i representativitat.

Mitjançant aquestes mesures, les administracions poden treballar per resoldre els conflictes entre la pesca artesanal i la pesca industrial i promoure una gestió pesquera més equitativa, sostenible i cooperativa.

7. Falta de recursos i suport per a la pesca artesanal:

Les comunitats pesqueres artesanals sovint manquen dels recursos i el suport necessaris per operar de manera sostenible. Això pot incloure accés limitat a crèdits, tecnologia i formació, així com a la infraestructura necessària per processar i comercialitzar els seus productes de manera eficient. És crucial implementar polítiques i programes que ajudin a reforçar la pesca artesanal i protegir el seu paper en la conservació dels recursos marins i la cultura local.

Subvencionar les pèrdues i els danys soferts per les espècies protegides pot ser una mesura útil per mitigar els impactes negatius de la pesca artesanal en aquestes espècies i promoure la seva conservació. Algunes mesures en què es podrien implementar aquestes subvencions:

-Establir fons especials de compensació per a les comunitats pesqueres artesanals que hagin sofert pèrdues econòmiques a causa de les restriccions o prohibicions de la pesca per protegir espècies en perill.

-Oferta de subvencions o ajuts econòmics per als pescadors artesanals que adoptin pràctiques de pesca sostenible i mitiguen els impactes sobre les espècies protegides. Aquest suport podria incloure la compra d'equips de pesca selectiva, la implementació de mesures de reducció de la captura accidental i la formació en tècniques de pesca respectuoses amb el medi ambient.

-Establir un sistema d'indemnització per als pescadors artesanals que hagin patit danys col·laterals a les seves embarcacions o equips a causa de la interacció amb espècies protegides. Aquesta indemnització podria cobrir els costos de reparació o substitució dels equips damnificats i ajudar els pescadors a recuperar-se econòmicament de les pèrdues sofertes.

-Proporcionar assistència financera i tècnica per ajudar els pescadors artesanals a adaptar-se als canvis en les regulacions pesqueres i a fer la transició cap a activitats alternatives o pràctiques de pesca més sostenibles. Això podria incloure programes de reconversió professional, formació en noves habilitats i suport per a iniciatives empresarials alternatives.

-Establir incentius econòmics per als pescadors artesanals que participin en iniciatives de conservació i restauració d'hàbitats marins i espècies protegides. Aquests incentius podrien prendre la forma de pagaments per serveis ecosistèmics, crèdits de carboni o subvencions per a projectes de conservació específics.

En resum, subvencionar les pèrdues i els danys soferts per les espècies protegides pot ser una estratègia eficaç per promoure la coexistència de la pesca artesanal i la conservació del medi ambient marí, sempre que es dissenyi i implementi de manera adequada i coordinada amb altres mesures de gestió pesquera i conservació.

8. Desconeixement i manca de transparència en la cadena de subministrament:

La manca de transparència i informació en la cadena de subministrament pesquer pot facilitar la pesca INDNR i altres pràctiques il·legals. És necessari millorar la traçabilitat dels productes pesquers des de la captura fins al consumidor final, així com promoure la certificació i etiquetatge adequats per garantir que els productes provinguin de fonts legals i sostenibles, i no de tercers països amb qualitat no demostrada. Les sancions han de ser equitatives per a pescadors i compradors per la pesca irregular, sense afectació dels diners de les vedes que s’han cobrat si hi ha sanció administrativa.

Pera millorar la transparència en la cadena de subministrament és poden implementar les següents mesures:

-Implementar sistemes de seguiment i registre de la cadena d'aprovisionament pesquer que permetin rastrejar els productes des de la captura fins al consumidor final. Aquests sistemes poden incloure l'ús de tecnologies com ara codis de barres, etiquetes RFID (identificació per radiofreqüència) o blockchain per registrar la informació rellevant sobre el producte, com ara la data i el lloc de captura, la ruta de distribució i els certificats de sostenibilitat.

-Promoure la certificació i l'etiquetatge ecològic dels productes pesquers mitjançant programes reconeguts. Aquests certificats proporcionen als consumidors garanties sobre la sostenibilitat dels productes i poden augmentar la confiança dels compradors en els productes pesquers de proximitat i de qualitat.

-Millorar la transparència i la divulgació de la informació sobre la cadena d'aprovisionament pesquer, incloent-hi la publicació de dades sobre les captures, les pràctiques de pesca i els impactes ambientals associats. Això pot incloure la creació de plataformes en línia on els consumidors puguin accedir a informació detallada sobre els productes pesquers i la seva procedència.

-Promoure la conscienciació dels consumidors sobre la importància de la traçabilitat, la certificació i l'etiquetatge dels productes pesquers sostenibles. Això pot incloure campanyes de sensibilització pública, etiquetatge clar i informatiu als productes pesquers i la promoció de programes de compra responsable.

-Fomentar la col·laboració entre els diferents actors de la cadena d'aprovisionament pesquer, incloent-hi els pescadors, els processadors, els distribuïdors i els detallistes, per millorar la traçabilitat dels productes i garantir el compliment de les normatives de sostenibilitat. Això pot incloure el desenvolupament de protocols estàndard de traçabilitat i l'intercanvi d'informació entre les diferents parts interessades.

Conclusió:

La pesca al Mediterrani és un sector clau per a la subsistència de moltes comunitats i la conservació de la biodiversitat marina. No obstant això, per garantir la seva viabilitat a llarg termini, és crucial abordar les problemàtiques mencionades i implementar solucions eficaces. Amb una acció coordinada i un compromís compartit, és possible garantir un futur sostenible per a la pesca al Mediterrani i els seus ecosistemes associats.