21. Ensenyament

Una bona mostra del moment complicat que viu el nostre model educatiu el trobem als resultats de l’informe PISA de l’any 2022. En només 10 anys, Catalunya ha patit una davallada acadèmica sense precedents. Hem perdut 24 punts en matemàtiques, 38 punts en comprensió lectora i 15 en ciències. En altres paraules,  en una dècada, els alumnes de Catalunya s’han endarrerit un curs en matemàtiques, gairebé dos en lectura i pràcticament un en ciències. Dependre d’un estat com l’espanyol, que en 40 anys ha tingut 8 lleis educatives diferents, ressenteix enormement els nostres resultats acadèmics. Un motiu més que avala la necessitat de dotar-nos d’un estat català independent. 

No fa pas gaires anys, els alumnes catalans presentaven les millors notes de tot l’Estat espanyol. Actualment, però, ens trobem per sota dels resultats obtinguts a Extremadura o Múrcia. Així i tot, creiem que no hauríem de voler competir amb Espanya —que obté resultats per sota de la mitjana de l’OCDE.  Catalunya ha de competir amb els països capdavanters en educació com Estònia, Singapur, Irlanda o Japó.

Volem una escola en català, meritocràtica, que fomenti l’excel·lència i que revisi els plans educatius per difondre el coneixement del nostre passat nacional. Una escola on el castellà sigui optatiu. Per aconseguir aquesta millora educativa cal recuperar ideals com l’esforç, l’estudi i la disciplina; recuperar l’estatus d’autoritat pels professors; recuperar la importància dels continguts en el procés d’aprenentatge; aprofundir en les tutories individualitzades pels alumnes i, sobretot, evitar les reformes pedagògiques de persones que no han trepitjat mai una aula escolar. 

Els encarregats de dir als professors com han d’ensenyar no poden són pedagogs i professionals universitaris que no coneixen la realitat de les aules. En una facultat tot queda molt bé i és fàcil parlar del sistema de l’aprendre a aprendre, divertir-se a l’aula, aprendre jugant, treballar per projectes, fomentar les competències, oblidar-se dels continguts, abolir els deures i un munt de coses més. Però cal ser realistes i analitzar el moment actual: trobem els docents que veuen que és impossible mantenir la disciplina a l’aula; els alumnes que han perdut la capacitat de concentració per l’excés de dispositius mòbils; el sistema eduCAT 1x1 que dóna un ordinador portàtil a cada alumne i que, després, fomenta la distracció de molts joves que xerren per xats on-line, perdent-se per internet o mirant la seva telenovel·la preferida, sense atendre  a classe. 

L’escola catalana ha de fer honor al seu nom i exercir d’element catalanitzador dels nostres alumnes. Aliança Catalana no regalarà el títol de C1 de català als alumnes quan acaben 4t d’ESO. Creiem que qui vol aquest títol ha de demostrar els seus coneixements en un examen per tal d’acreditar degudament els seus coneixements. Endemés, cal fer complir l’actual llei d’immersió lingüística. No podem permetre que el professor desenvolupi la classe segons la llengua que consideri oportuna. Cal enviar inspectors i trobar sistemes per assegurar que el cos de docents imparteix les lliçons en llengua catalana. 

Promourem que els docents dediquin el temps a fer classe i no l’hagin de perdre fent hores i hores de paperassa burocràtica. Aliança Catalana vol que les innovacions pedagògiques que importem presentin resultats acadèmics contrastats, com el mètode d’ensenyança de Singapur, basat en la meritocràcia, la competitivitat i el sistema “Concret-Pictòric-Abstracte” en l’aprenentatge de les matemàtiques o el d’Estònia, considerat el país amb el millor sistema educatiu del món. Per tal d’afavorir la competitivitat entre centres i millorar l’ensenyament, implementarem el sistema de vouchers escolars. D’aquesta manera tots els alumnes tindran accés a l’educació i, alhora, podran elegir lliurement l’escola que vulguin. Fomentarem la formació professional dual per a tenir tècnics especialitzats que enforteixin els oficis i, a més a més, promourem que siguin les empreses qui gestionin aquesta formació. 

Canviarem el nom del Departament d’Educació pel de Departament d’Ensenyament. Aliança Catalana entén que qui ensenya és l’escola i qui educa és la família.