22. Universitats

Considerem que el món universitari és una part fonamental del sistema de recerca i desenvolupament català i un pilar per a afrontar els reptes del segle XXI i garantir la competitivitat de l’economia catalana. Si volem ser competitius dins l’Europa i el món actuals, cal dissenyar una reforma del model universitari que contempli el finançament, l’autonomia, la governança dels centres i moduli el nombre de places i preu d’oferta dels seus cursos d’acord amb la demanda laboral agregada als estudis. 

Per tal de promoure el talent i l’excel·lència, fomentarem que el finançament universitari estigui associat a indicadors o avaluacions de resultats de les diverses activitats de les universitats mitjançant la modalitat peer-review. 

Establirem acords plurianuals entre el govern i les universitats per determinar els objectius estratègics de Catalunya i fixar el finançament vinculat als resultats aconseguits. Fomentarem les mesures necessàries per augmentar l’autonomia de les universitats perquè puguin fixar prioritats en els tipus i àmbits d’investigació que li siguin preferencials, en l’ensenyament que ofereixen i en els serveis que presten; gestionar i perfeccionar els seus recursos humans; definir els seus plans d’estudis segons els criteris de qualitat de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EES) i, finalment, per poder gestionar els seus equips, instal·lacions, recursos financers i imatge exterior. 

En relació amb la governança universitària, afavorirem l’articulació de Juntes de Govern reduïdes, a l’estil dels Boards nord-americans, amb un sistema nítid de control i responsabilitat. Creiem necessari reduir la grandària dels òrgans de govern i limitar les competències dels òrgans col·lectius que representen el professorat i altres membres de la col·lectivitat universitària a les qüestions acadèmiques. Promourem la presència de representants externs als òrgans de govern. Ens marquem l’objectiu de superar les amarres reglamentàries que encotillen la capacitat d'acció de les universitats en totes les dimensions. Hem d’aconseguir dotar les nostres universitats d'un òrgan col·legiat superior amb autoritat i capacitat per a nomenar un rector. 

Per millorar la cooperació entre les empreses i les universitats, fomentarem la creació d’aliances publicoprivades amb vocació de llarg termini, seguint l'exemple de programes com és el cas dels Fraunhofer a Alemanya (1973), LabCOM a França (2013), Catapults al Regne Unit (2015) o CoLabs a Portugal (2018).

Finalment, Aliança Catalana modularà el volum d’oferta i el cost de les matrícules partint dels expedients acadèmics dels estudiants de totes les disciplines així com partint de la demanda laboral del sector públic i privat. Actualment, l’estat subvenciona més del 80% del cost de cada matrícula universitària. Cal incentivar les carreres que tenen més sortides laborals amb un menor cost de matriculació o, fins i tot, adoptant un model similar al danès on l’estudiant és remunerat per estudiar. D’aquesta manera, es reduirà l’atur juvenil, es millorarà la perspectiva de futur dels nostres joves i evitarem la situació actual on moltes empreses no troben prou talent format en certs àmbits. De la mateixa manera, Aliança Catalana creu que l’estat no ha de subvencionar sense filtre les matrícules universitàries d’aquells graus que no responen a necessitats laborals quantificables; més enllà de representar una càrrega enorme per les arques públiques, aboca un gran nombre d’estudiants a no poder trobar feina un cop finalitzats els estudis.