23. Món Rural

Aliança Catalana considera que el sector primari és un element de primer ordre per la vertebració i la cohesió social al territori. Si el camp és productiu i la gent s’hi guanya la vida, el món rural evitarà el despoblament i tot el que això comporta: tancament d’escoles, hospitals, comerços i tota mena de serveis. Nogensmenys, sabem que el món rural sobreviurà si aconsegueix promoure, també, altres sectors econòmics, especialment la indústria. No volem viles que obliguin els joves a cercar feina fora i restin com un reducte d’ancians i funcionaris. Volem viles amb vitalitat. 

Entenem la importància estratègica de l’agricultura i la volem protegir i potenciar. Sabem que dependre gairebé exclusivament dels aliments que puguem aconseguir amb la importació comporta riscs greus. Sobretot si l’entorn geopolític es complica amb blocatges comercials, escassetat a l’exterior, tancaments de fronteres o guerres. En aquests casos, l’arribada d’aliments i productes pot tallar-se, tal com va passar amb la COVID-19 i la guerra d’Ucraïna. A dia d’avui, només un 40% del que consumim es produeix al país, per aquest motiu, volem augmentar la sobirania alimentària catalana per a protegir-nos de futures crisis i generar més llocs de feina al camp català. Realitzarem un estudi dels actuals consums de productres agropecuaris a Catalunya i fomentarem l’involucració dels grans centres de distribució com Mercabarna perquè, partint de l’estudi realitzat, comprin als nostres productors gran part dels consums que fem els catalans. Fomentarem mesures perquè els consumidors puguin detectar ràpidament la procedència catalana dels productes a través de l’etiquetatge. Promourem inspeccions sanitàries per retirar del mercat aquells productes que no compleixin els requisits sanitaris exigits a Catalunya. 

Per a enfortir el nostre sector agrícola hem d’adaptar-nos a la realitat climàtica del país. Segons l’Idescat, de les 822.193 hectàrees de conreus que hi ha a Catalunya, 548.271 són de secà i 273.922 de regadiu. Aquest predomini del secà pot deixar-nos desprotegits a causa de la previsió de l’increment de la temperatura durant els pròxims anys, l’augment de l’evaporació i l’evapotranspiració, així com la durada de períodes sense precipitació i d’episodis de precipitació diària molt abundants. Amb aquesta reducció dels recursos hídrics, un model com el secà, que depèn únicament de l’aigua que li arriba per les precipitacions, pot ser molt sensible al canvi climàtic. Un fet especialment greu per a la vinya catalana, la qual és en un 65% de secà. Així doncs, volem promoure la indústria de l’aigua tot augmentant les hectàrees de regadiu per tal d’aconseguir ser més competitius i protegir-nos dels problemes de la sequera.

Els nostres agricultors necessiten un marc regulador clar, concret i no discriminatori. En aquest sentit, no ens podem permetre tenir normatives que es contradiguin les unes amb les altres. Per posar un exemple, el Parc Agrari del Baix Llobregat compta amb una reglamentació pròpia recollida en el denominat “Pla Especial” que contradiu altres normatives estatals o autonòmiques. Per aquest motiu, al Baix Llobregat s’han incoat diversos expedients sancionadors a empresaris agrícoles per complir unes normes de rang superior que contradiuen les de rang inferior, en aquest cas, les del Pla Especial del Parc Agrícola. L’administració ha de ser una aliada, no pas una enemiga dels nostres empresaris. 

A més a més, el nostre món agrari pateix l’absència de gestió de dos riscs sistemàtics que provoquen la ruïna de les collites. Parlem de les infraestructures hídriques i l’abandonament dels espais protegits. Així doncs, la mala gestió de l’aigua fa que, tot i ser un país amb diversos recursos hídrics, cada cop que arriba una sequera o una inundació els nostres agricultors pateixen per la seva producció. La falta de gestió hídrica és un dels principals factors de falta d’atractiu per a invertir pel risc continu que suposa de pèrdua de les collites.

Per tots aquests motius, apostem per crear Zones Econòmiques Especials amb una fiscalitat baixa. que incentivin l’activitat econòmica, sobretot del sector primari, en zones amb risc de despoblament. Promourem l’ús de sistemes de reg que gestionin millor el consum d’aigua, evitant-ne el malbaratament i augmentant la producció agrícola. Per altra part, per evitar el despoblament, necessitem potenciar altres sectors a part de l’agrícola, per aquest motiu, promourem la indústria catalana al nostre món rural. Aliança Catalana assumeix la gestió de l’aigua com una política estratègica de primer nivell. Garantirem l’accés a l’aigua dels productors agrícoles de tot el país. Protegirem el nostre sector agropecuari. 

Com que en un estat de dret no poden produir-se contradiccions entre normatives, exigim, en primer lloc, una moratòria en els expedients fins a trobar una solució satisfactòria que faci compatibles les diferents normatives. En segon, elaborar una reforma de les normatives per harmonitzar les normes reguladores i els organismes que les apliquen. 

Molts agricultors catalans no se senten representats per uns sindicats que s’han funcionaritzat i no representen les demandes del camp. Aliança Catalana promourà una reforma de la Taula Agrària per tal que hi participin, també, representants de Revolta Pagesa.